El divendres vaig anar a Madrid per participar amb els meus alumnes a un concurs de dansa i ja que anàvem, vam collir entrades per veure el nou musical de Nacho Cano titulat " A".
Jo, sóc una absoluta seguidora de tots els musicals, de fet, he participat en alguns i no puc descriure amb paraules tot el que sent quan m´involucre dins de la història, dels personatges, de la música, sóc reialment feliç d´una forma plena, total.
Si heu anat a veure "Avui no em puc alçar", aneu a quedar-vos un poquet xafats perquè no té res en comú més que l´estil musical; si la priemra triumfà per tots els costats: per la història, pels personatges, per la música, per la intensitat; aquesta no arriba ni de lluny a fer-li ombra.
És una história massa mística i difícil d´entendre, ara, els efectes, la llum, els músics, els ballarins, els actors, els trapecistes, tot el conjunt és molt bonic i hi ha moments molt tendres que et fan plorar i tot i moments molt espectaculars on no pots deixar d´aplaudir.
Al final de l´espectacle va eixir l´autor, Naxo Cano i ens va tocar un poc de totes les cançons de Mecano i aleshores si que va alçar a tot el teatre, quina festa es va muntar, no vàrem eixir del recinte fins les dos i mitja del matí i havíem entrat a les deu i mitja.
Com a persona que ha anat a veure molts musicals, he de dir que no és el millor que he vist, però tampoc el pitjor, encara recorde el musical de "Siete novias para siete hermanos" que van fer a l´Olympia i em dona vergonya de lo malament que hi estava fet tot, damunt, recorde que a una persona del públic li donà un infart i van tenir que parar l´obra, anant cap avall degut a la desconcentració dels actors... quina feina!
He vist " El hombre de la Mancha" , "Rent", "La bella y la bèstia", " Cats", " Els Miserables" ,"We will rock you", "hoy no me puedo levantar", " Siete novias para siete hermanos", " A", " Cabaret". "Grease" i encara em falten molts per anar a sommiar, tinc molta sort perquè per Falles viatje a Londres per veure " El Rey León" i no deixe de pensar que tal volta, alguna vegada puga anar a Broodway i veure algú, qui sap?
A soles puc dir que és un tipus d´espectacle que recomane perquè és molt complet, teatre, dansa, música en directe, emoció; pense que a València hauria de tindre més importància perquè és molta més gent de la que pareix la que viatja a Madrid o Barcelona per veure una obra d´aquestes característiques... a lo millor podem aconseguir-lo...si fem un poquet de força... de moment ja hem aconseguit qie vonga al Principal el musical de " Hoy no me puedo levantar", però per a quan un musical fet en València que tinga tanta repercussió mediàtica? està clar que no podem fer qualsevol musical, no podem fer "Benvingut Mr Marshall" com a musical perquè no va a triomfar gens ni mica, hem de fer coses que criden l´atenció, que la gent demane, al cap i a la fi, el teatre és un espectacle que és per al públic, està construït per a ell i a ell li deu la seua ànima.
Jo, sóc una absoluta seguidora de tots els musicals, de fet, he participat en alguns i no puc descriure amb paraules tot el que sent quan m´involucre dins de la història, dels personatges, de la música, sóc reialment feliç d´una forma plena, total.
Si heu anat a veure "Avui no em puc alçar", aneu a quedar-vos un poquet xafats perquè no té res en comú més que l´estil musical; si la priemra triumfà per tots els costats: per la història, pels personatges, per la música, per la intensitat; aquesta no arriba ni de lluny a fer-li ombra.
És una história massa mística i difícil d´entendre, ara, els efectes, la llum, els músics, els ballarins, els actors, els trapecistes, tot el conjunt és molt bonic i hi ha moments molt tendres que et fan plorar i tot i moments molt espectaculars on no pots deixar d´aplaudir.
Al final de l´espectacle va eixir l´autor, Naxo Cano i ens va tocar un poc de totes les cançons de Mecano i aleshores si que va alçar a tot el teatre, quina festa es va muntar, no vàrem eixir del recinte fins les dos i mitja del matí i havíem entrat a les deu i mitja.
Com a persona que ha anat a veure molts musicals, he de dir que no és el millor que he vist, però tampoc el pitjor, encara recorde el musical de "Siete novias para siete hermanos" que van fer a l´Olympia i em dona vergonya de lo malament que hi estava fet tot, damunt, recorde que a una persona del públic li donà un infart i van tenir que parar l´obra, anant cap avall degut a la desconcentració dels actors... quina feina!
He vist " El hombre de la Mancha" , "Rent", "La bella y la bèstia", " Cats", " Els Miserables" ,"We will rock you", "hoy no me puedo levantar", " Siete novias para siete hermanos", " A", " Cabaret". "Grease" i encara em falten molts per anar a sommiar, tinc molta sort perquè per Falles viatje a Londres per veure " El Rey León" i no deixe de pensar que tal volta, alguna vegada puga anar a Broodway i veure algú, qui sap?
A soles puc dir que és un tipus d´espectacle que recomane perquè és molt complet, teatre, dansa, música en directe, emoció; pense que a València hauria de tindre més importància perquè és molta més gent de la que pareix la que viatja a Madrid o Barcelona per veure una obra d´aquestes característiques... a lo millor podem aconseguir-lo...si fem un poquet de força... de moment ja hem aconseguit qie vonga al Principal el musical de " Hoy no me puedo levantar", però per a quan un musical fet en València que tinga tanta repercussió mediàtica? està clar que no podem fer qualsevol musical, no podem fer "Benvingut Mr Marshall" com a musical perquè no va a triomfar gens ni mica, hem de fer coses que criden l´atenció, que la gent demane, al cap i a la fi, el teatre és un espectacle que és per al públic, està construït per a ell i a ell li deu la seua ànima.
No hay comentarios:
Publicar un comentario