Sóc una xica de 28 anys que ha anant descobrint el meravellós món de l´ordinador amb paciència i una canya, equivocant-me, desesperant-me, sense entrendre res... i ningú, ningú ha segut capaç d´ensenyar-me, ni mestres, ni amics, ni companys, ni la familia tú! Mai no hi ha temps, sempre estàn ocupats, però veus ací la ironía, ocupats davant de l´ordinador!
Jo, ben cabuda, quan de sobte, aconseguix un ordinador lliure, o un moment en la meua casa, em fique davant d´ell i començe a investigar... La veritat és que mitjançant l ´aprenentatge per descobriment, he assolit molt bé alguns coneiximents. Açò em fa plantejar-me moltes coses al voltant de l´ensenyança: realment, estem formant bé al xiquets i als adolescents, ó l´únic que fem és donar-lis informació i més informació i ells no són més que " xupópters" en aquesta societat que ens envolta?Per què donem per suposat que tots saben de tot? i si tenen problemes?En el meu cas, es dona per suposat que jo controle Internet però i si jo no tinc ordinador a casa? I si sempre que vulc utilizar-lo a la Universitat estàn tots ocupats?
I també em planteje altres preguntes com, quin tipus de metodología utilitzen els mestres per tal d´ensenyar els seus alumnes?està bé que els alumnes tinguen que investigar però, tenen que donar unes pautes no?És curiós com quan arribes a la Universitat, tots els professors donen per fet que tots sabem navegar per internet, tot el tenim que fer digitalitzat, però, i què collons fem ( i perdò per l´expressió) els que no hem crescut amb un ordinador a la butxaca? No és just ficar-nos a tots en el mateix sac. Així que tinc que aprendre a " correprisa" i tractar d´arribar al nivell exigit no?
Doncs, és el que estic fent en aquest mes i mig que portem de classe, tractar d´entendre el funcionament i, a més, entregar tot el treball a temps, no està mal la vida de l´estudiant! després les noticies diuen que patim estrés...
No hay comentarios:
Publicar un comentario